La història
“Univers” uneix dues coses que sempre m’han acompanyat: la música i la fascinació pel cosmos. Va néixer de la necessitat de fugir de tot el que pesa… i perdre’m entre estrelles. És una cançó fosca, sí, però també hi ha llum. Perquè fins i tot en el buit, hi ha ressons que no s’apaguen.
🎥 Veure clip YouTube Short
La lletra
Cau la llum sense avís,
tot s’allunya, tot és gris.
Floto lluny del que era clar,
res no em diu si he d’avançar.
Si em perdo entre el no-res,
que no em trobin ja després.
He fugit del previsible,
sóc totalment invisible.
Vaig deixar un rastre prim
entre ombres d’un vell crim.
Un crit, una empremta rara,
que mai no es perd ni para.
Si em congelo entre estrelles,
no em ploreu ni em feu ofrenes.
He entrat en cadenes fosques
d’un engranatge de penes.
He escapat d’un món que pesa,
ple de normes i fronteres.
Ara visc sense promeses
ni paraules que m’opresen.
No m’enyoreu coordenades,
només restes desmembrades.
Tot allò que em lligava a terra
s’ha trencat sense cap guerra.
No em fan falta les carícies
si després venen ferides.
Jo vull calma entre la pols
i no més dies que “em pesen”.
Si em congelo entre estrelles,
no em ploreu ni em feu ofrenes.
He entrat en cadenes fosques
d’un engranatge de penes.
He escapat d’un món que pesa,
ple de normes i fronteres.
Ara visc sense promeses
ni paraules que m’opresen.
No m’enyoreu entre els cometes,
no em busqueu en cap sistema.
He trobat la meva via,
una llum callada i plena.
Sóc un eco que s’allunya,
sense pressa ni condemna.
Només vull que el vent m’empenyi
i m’esborri amb cada escena.
Si em congelo entre estrelles,
no em ploreu ni em feu ofrenes.
He entrat en cadenes fosques
d’un engranatge de penes.
He escapat d’un món que pesa,
ple de normes i fronteres.
Ara visc sense promeses
ni paraules que m’opresen.
No deixeu flors al meu traç,
ni busqueu un últim pas.
He trobat la meva via,
sense pressa, sense llàgrimes.
Que el silenci em faci espurna,
i el record no porti armes.
Només vull que el vent m’empenyi
fins que el meu nom es desarma.
No deixo res que pesi,
ni promeses ni mirades.
Només vull l’últim sospir
d’una calma no pactada.
I si algú em pensa algun dia,
que ho faci sense paraules.
Sense altars ni velles fades,
ni discursos ni posades.
Sense pena ni incertesa,
sense espelmes apagades.
