Quan creia que ja ho tenia tot

La lletra

QUAN CREIA QUE JA HO TENIA TOT.

Quan pensava que el soroll s’havia apagat,
que els contes de nit eren ja un record tancat,
la vida, tossuda, em va fer un regal salvatge,
amb ulls brillants i rialla de paisatge.

I tornem a començar, però ara som més,
amb un que corre i un altre que el fa créixer des del res,
som una dansa esbojarrada però sincera,
amb braços que abracen i fan de frontera.

Quan creia que havia acabat la funció,
torna el primer acte amb més passió,
i tot el que pesa, també em fa volar,
perquè aquest cop estimo sabent estimar.

Hi ha dies que el món em cau a sobre el cap,
que em miro al mirall i em veig una mica gastat,
però arriba una veu petita cridant “vine!”,
i el cansament s’esborra amb una espurna fina.

Ara ja no em fa por tornar a començar,
perquè tinc un equip que em sap aixecar,
i entre joguines, plors i rialles de fons,
he entès que la vida només vol cors a mons (1).

Quan creia que havia acabat la funció,
torna el primer acte amb més passió,
i tot el que pesa, també em fa volar,
perquè aquest cop estimo sabent estimar.

Sí, aquest cop estimo sabent estimar.
Estimo amb arrugues, amb cafès a mitges,
amb la paciència que no tenia abans,
amb braços cansats però ànima viva,
i amb el cor obert… per sempre més.