La història
Aquesta cançó parla d’entrar en el món de les oposicions. No només d’estudiar, sinó de viure dins d’un sistema que et demana molt i et dona poc. És llarg, exigent, silenciós… i sovint sembla que no s’acabi mai. Volia escriure sobre això. Sobre el que passa mentre esperes que passi el vent.
🎥 Veure clip YouTube Short
La lletra
FINS QUE PASSI EL VENT.
Vaig començar amb un llibre ple de pols,
una taula petita i un boli groc.
Mentre els meus amics feien plans d’estiu,
jo em quedava a casa com un ermità viu.
Vaig tastar cafès que treuen la son,
i exàmens que et deixen sense nom.
Vaig veure com passen els anys volant,
i jo plantat, amb l’esquena recta i el cap pensant.
Estic lluitant per una plaça,
no vull cap medalla ni cap festa.
Només una cadira on no tremoli res,
una feina digna, ni més ni menys.
He tragat fum, he callat massa,
però avui em quedo fins que passi el vent.
Estic lluitant per una plaça,
i la guanyaré rient.
Vaig aprendre més lleis que un fiscal,
i a fer testos com qui balla ska.
La meva parella em diu “ets un campió”,
jo li dic “espera, que això encara no”.
He vist com el sistema et fa petit,
però jo ja no em deixo trepitjar els dits.
Si has estat a l’infern d’una oposició,
sabràs que aquest foc crema… però et fa fort.
Estic lluitant per una plaça,
no vull cap medalla ni cap festa.
Només una cadira on no tremoli res,
una feina digna, ni més ni menys.
He tragat fum, he callat massa,
però avui em quedo fins que passi el vent.
Estic lluitant per una plaça,
i la guanyaré rient.
(Quan tot acabi, em veuràs entrant,
amb els ulls cansats però el cap brillant.
Diràs: “ja era hora!”, i jo, somrient,
et diré: “sí, però ara soc jo qui mana el temps.”)
Estic lluitant per una plaça,
no vull cap medalla ni cap festa.
Només una cadira on no tremoli res,
una feina digna, ni més ni menys.
He tragat fum, he callat massa,
però avui em quedo fins que passi el vent.
Estic lluitant per una plaça,
i la guanyaré rient.
…i aquesta plaça…
porta el meu nom escrit des de fa temps.
