La història
Hi ha records que tornen sense avisar, i et fan tornar a una història una vegada i una altra. No saps ben bé per què… però no vols deixar-los anar del tot. “Clavat al mar” parla d’això. D’allò que es queda dins, callat, però viu. I que t’hi fa tornar, sempre.
🎥 Veure clip YouTube Short
La lletra
Un crit perdut dins el vent del mar
dues mirades que no es volen creuar
un banc de fusta vora el moll antic
i les onades s’ho emporten tot, tranquil
Ella gira el cap buscant sortida
ell amb les mans tancades dins la vida
les paraules queden perdudes dins el temps
i jo, de petit, m’ho mirava amb ulls innocents
Hi ha imatges que es queden dins
com si fossin tatuatges marcats als camins
Encara avui em pregunto com va anar
si van saber seguir o tot es va trencar
només el mar coneix la veritat
al banc del port on tot va començar
els dies passen i torno a recordar
aquell instant que mai s’ha esborrat
dues vides separades pel destí
i aquell banc encara em parla del que no ha tornat
He tornat sovint als paisatges antics
preguntant-me què va ser dels seus destins
les paraules queden flotant encara
com petjades que el vent s’enduu pels matins
Potser viuen junts lluny d’aquell port
fent cafès mentre la pluja cau fort
o potser la vida els va separar
i només els queda el record per guardar
I encara avui, quan el mar fa aquell so
em torna la imatge que mai s’ha esborrat
dues vides que el temps va separar
i el banc del port que encara és allà plantat
He buscat respostes que no he trobat
històries perdudes que he imaginat
aquell record mai s’ha esborrat
i cada cop el veig més clavat
Encara avui em pregunto com va anar
si van saber seguir o tot es va trencar
només el mar coneix la veritat
al banc del port on tot va començar
i cada vegada que torno a pensar
aquella imatge em torna a atrapar
dues vides que el temps va separar
i aquell banc encara és allà, mirant el mar
i mentre el vent segueix bufant
aquell record no deixa de tornar
dues vides que el temps va separar
i el banc del port que encara és allà plantat
