La història
“A foc lent” va ser la primera cançó del projecte. La vaig escriure pensant en com es construeixen les coses importants: sense presses, amb temps, i amb molta veritat. Va sortir abans que el disc existís. Per això obre l’àlbum. Perquè amb ella va començar tot.
🎥 Veure clip YouTube Short
La lletra
A FOC LENT. Vas creuar la meva vida com un flaix, llum breu però que ho il·lumina tot. Diem que va ser entre clics i rialles, però només tu i jo vam sentir les ales d’un destí que no va fer soroll. Era un final de maig, amb la nit ben callada, i un “hola” tímid… que va encendre la mirada. Entre clics i silencis, sense cap paraula, vam escriure un foc que avui encara parla. I ara et miro, Rosa, i tot té sentit, nou anys després, el meu cor no ha fugit. Amb tu, la vida no fa mai por, som l’amor que crema a poc a poc. Amb tu, cada dia és un regal, amb tu… tot comença quan sembla final. Mallorca ens va unir amb dies de família, la Toscana ens va pintar l’ànima amb melodia. Sardenya amb platges i silenci encantat, i la Bretanya… amb tots junts, en un estiu estimat. T’he vist passar dies amb els ulls decidits, lluitant per somnis amb passos ben definits. Estudies en silenci, constant i fidel, i et fas gran quan creus en el teu anhel. De vegades tens tempesta dins els ulls, però tornes i m’abraces com si fossis esculls. Tens una força tendra i silenciosa, com una flama… fidel, valenta, amorosa. I ara et miro, Rosa, i tot té sentit, nou anys després, el meu cor no ha fugit. Amb tu, la vida no fa mai por, som l’amor que crema a poc a poc. Amb tu, cada dia és un regal, amb tu… tot comença quan sembla final. Ets mare en cada gest i en cada mirada, pel Nil que et diu “mama” amb veu emocionada. I l’Alexandre, que t’ha vist sempre a prop, sap que ets refugi, que ets amor… que ets el seu nord. I si miro enrere, em ve aquell matí, a Gratallops, amb un “sí” petit. Entre vinyes, promeses i el cor tremolant, vam plantar el futur… a foc lent i constant. Et veig entre pàgines amb ulls brillants, com qui busca mons lluny dels instants. T’inventes vides mentre el món gira, i jo et veig lluitant… com qui mai s’esvira (1). I ara et miro, Rosa, i tot té sentit, nou anys després, el meu cor no ha fugit. Amb tu, la vida no fa mai por, som l’amor que crema a poc a poc. Amb tu, cada dia és un regal, amb tu… tot comença… i res no té fi. Encens la llum quan la vida vacil·la, ets la cançó que em torna a la vida. I si algun dia el món s’ensorra, amor, t’agafaré la mà… i ho tornarem a fer millor.
Nota de l’autor sobre «s’esvira»
I ara et miro, Rosa, i tot té sentit, nou anys després, el meu cor no ha fugit. Amb tu, la vida no fa mai por, som l’amor que crema a poc a poc. Amb tu, cada dia és un regal, amb tu… tot comença… i res no té fi. Encens la llum quan la vida vacil·la, ets la cançó que em torna a la vida. I si algun dia el món s’ensorra, amor, t’agafaré la mà… i ho tornarem a fer millor.