Encén la nit

ENCÉN LA NIT
(Carles Vives — Nadal 2025)

Ja fa fred a les mans i als vidres,
el carrer és buit i antic.
A dins de casa, la llum s’allarga
com un sospir que no té fi.
Tu prepares les tasses a taula,
amb aquell gest tan teu i lent.
Hi ha olor de canyella i calma,
i un silenci que parla dolçament.

A fora el temps cau lentament,
com si el món volgués callar.
Dins la casa, una espurna brilla,
i tot sembla tornar a començar.
El rellotge marca les nou,
i la vida s’atura un moment.
Els records baixen sense pressa,
com la neu quan no fa vent.

Encén la nit, amor, encén-la bé,
que cada llum ens torni el temps.
Que tot el que vam ser i el que serem
tingui espai dins d’aquest present.
Encén la nit, amor, encén-la bé,
i si el món s’apaga per un instant,
que siguem nosaltres qui fem de vent,
que l’amor no s’apagui mai més.

Recordes quan l’hivern pesava?
Quan el futur semblava lluny?
Ara el temps ja no fa por,
perquè hem après a mirar-lo junts.
He vist els anys passar sense pressa,
però encara tremolo quan em mires així.
Entre els teus ulls i la llum del vespre,
tot el món sembla florir.

El Nadal no és als carrers,
ni a les cançons que es repeteixen cada any.
És quan tot s’atura dins del cor,
i la vida et diu “gràcies” sense dir res.
I entre tanta llum que ve i se’n va,
encara hi ha lloc per creure en demà.
Perquè fins i tot quan la calma fuig,
ens queda la flama, i la pau, i tu.

Encén la nit, amor, encén-la bé,
que cada llum ens torni el temps.
I si algun dia s’apaga el vent,
recorda: nosaltres som el foc calent.
Encén la nit, amor, encén-la bé,
que la casa parli amb fe.
I que aquest desembre, com els anteriors,
ens trobi junts, sense por ni pressa.

Quan la neu cobreixi el jardí,
i el món dormi en silenci blanc,
jo et diré fluixet, entre llums i sons:
“Encén la nit, amor…
que encara és Nadal dins nostre.”
Encén la nit, amor, encén-la bé,
que cada llum ens torni el temps.
I si algun dia s’apaga el vent,
recorda: nosaltres som el foc calent.
Encén la nit, amor, encén-la bé,
que la casa parli amb fe.
I que aquest desembre, com cada hivern,
ens trobi junts, sense por ni pressa.